Passejar pel bosc a finals d'hivern - principis de primavera desperta tots els sentits, observant una mica, hi podrem trobar:
LA FOIXARDA Globularia alypum
LA FOIXARDA Globularia alypum
Una mata arbustiva d’uns 60cm d’alçada típica de brolles assolellades i esclarissades de terrenys calcaris. Companya del romaní.
Floreix de finals de febrer al març. I la seva flor sembla un botó lila. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta
Se n’utilitzen les fulles recollides a la primavera que és quan concentra la globulerina. El seu ús principal (decocció de 5min d’un pessic de fulles seques per tassa d’aigua) és com a laxant. A altes dosis pot ser purgant!!
La resta d’usos: aperitiva, estimuladora de secrecions biliars, antiàcida.. venen condicionats als efectes laxants, és a dir s’ha d’utilitzar en dosis menors.
ELS CRESPINELLS Sedum sp
Són plantes crasses d’entre 5 a 30 cm d'alçària, les flors poden ser blanques, rosades, grogues.. agrupades en una inflorescència terminal espiciforme. Es fa en sòls rocallosos poc profunds, en roques, murs, teulades i sòls pedregosos.
Se’n fa un xarop contra la tos i el mal de coll: veure la pestanya remeis amb plantes.
EL FONOLL Foeniculum vulgare
Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 m d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.
Se n’aprofiten les llavors, la seva infusió és carminativa, aperitiva i galactòfora.
Les llavors germinades també són molt bones així com també els petits brots tupits i enrinxolats que apareixen als inicis de la primavera sota la mata seca, fregits una vegada arrebossats amb la massa de bunyols.
L’arrel del fonoll és diürètica.
LA VIOLA Viola odorata
És una petita mata sense tija de fulles radicals que tenen un pecíol llarg i altern i un limbe amb forma de cor. Les flors tenen cinc pètals, són oloroses i vistoses, de color violeta amb un llarg peduncle quadrangular. L’arrel de la mata és perenne i carnosa. La planta es propaga per estolons.
Prefereix l'obaga i floreix entre febrer i març.
La flor tendra es pot afegir a les amanides per donar-los color juntament amb les flors de l’argelaga.
L'essència de la flor de viola és una de les més cares del mercat ja que no pot obtenir-se per destil·lació; s’ha de recórrer a l’extracte eteri de la flor, del que més tard se’n treu l'essència de viola. Es necessita 1 tona de flors per fer 31 g d’essència, i només fa olor de viola quan està molt diluïda, de l'ordre d'1 g en 10 l d’alcohol.
La flor de viola seca (sense la cueta) s’utilitza en forma d’infusions en afeccions respiratòries: asma, bronquitis... ja que contené un mucílag i àcid salicílic que li atorga propietats antitussígenes, sudorífiques i antiinflamatòries.
L’arrel posseeix propietats antiinflamatòries, expectorants i hipotensores, però s'ha d'anar en compte perquè en dosis altes és emètica i pot provocar el vòmit. Antigament en casos d'enverinament s’havia fet servir l’arrel per provocar el vòmit . L'arrel en pols també s’utilitza com a retardant en l’emissió d’olors de les altres plantes alhora de fer un coixinet d’olors per exemple.
L’arrel posseeix propietats antiinflamatòries, expectorants i hipotensores, però s'ha d'anar en compte perquè en dosis altes és emètica i pot provocar el vòmit. Antigament en casos d'enverinament s’havia fet servir l’arrel per provocar el vòmit . L'arrel en pols també s’utilitza com a retardant en l’emissió d’olors de les altres plantes alhora de fer un coixinet d’olors per exemple.
La infusió de les flors de les violes, amb els brots florits de l’herba de Sant Joan i les flors de l’Arç Blanc són també un remei contra l’ansietat i l’insomni.
LA DAURADELLA Ceterach officinarum
És una petita falguera que habita entre les pedres dels murs de pedra seca i les escletxes de roca calcària a la cara nord, és a dir en zones ombrívoles i humides. Les seves frondes són profundament lobulades, amb una forma sinusoïdal constituïdes per 10 o 15 parells de lòbuls arrodonits. La cara superior de les frondes és d'un verd lleugerament blavís o esgrogueït, en canvi, la cara inferior és daurada. D’aquí en ve el nom!!
En moments de sequera es cargola mostrant només el revers d'escames, amb l'arribada de la pluja es revifa completament.
La infusió de les fulles es feia servir com a laxant també per rebaixar la sang (fer baixar la pressió sanguínia i millorar la circulació). Aquesta infusió també es feia servir en una última esclarida per donar brillantor als cabells rossos.
EL BOIXAC DE CAMP Calendula arvensis
És una planta de tiges robustes, ramificades i peludes que pot arribar als 30 cm de llarg. Les flors són compostes, és a dir hi ha dos tipus de flors en un capítol floral, unes són les que semblen els pètals (que són les que farem servir), les altres són molt petitones i les trobem en els centre de la "flor". Són de color taronja i s’obren durant el dia i es tanquen a la nit. Les fulles són allargades, carnoses i peludes de color verd fosc. Els fruits són aquenis corbats amb les llavors en forma de cuc espinós que ajuden a identificar-la.
Els trobem en vores de camins, erms, herbassars...
L'oli de boixac fet amb un grapat de poncelles i 100 cc d’oli d’oliva a sol i serena durant 40 dies, és fantàstic per calmar la pell irritada i si hi afegim cera d'abelles per convertir-lo en ungüent tindrem un bon remei per curar les cremades i les picades, ja que té propietats antisèptiques, antimicòtiques i antibacterianes. Va bé per qualsevol tipus de picades des de mosquits, tàvecs, abelles fins a meduses.
La infusió de les flors glopejada va bé per la gingivitis, i també aplicada en compreses, per guarir ferides ja que té una capacitat regenerativa cel.lular important.
